Fins dimarts!! ;)
Tot un camí per endavant
diumenge, 11 de març del 2012
TANCAMENT DEL CURS
Fins dimarts!! ;)
AVALUACIÓ DEL CURS
Primer de tot, m’agradaria destacar com estava enfocat el curs: a la majoria de les sessions, partíem d’un problema o d’una pràctica per a enfocar el tema a tractar. La teoria estava molt ben complementada amb la pràctica. Vam aprendre fent, actuant, interaccionant amb els companys, i trobo que això és molt més productiu que simplement llegir o escoltar una persona que explica. És així com s’aprèn, i com nosaltres hem d’actuar a l’hora d’ensenyar als més petits. D’altra banda, la feina al blog ha estat molt pràctica i productiva. He après a crear-lo i a fer-lo anar, i a la vegada que aprenia i compartia les meves activitats i experiències, jo podia aprendre de les experiències dels meus companys. El blog és un recurs molt interessant avui dia. És atractiu pels alumnes i pot ajudar a mantenir una millor comunicació amb les famílies (a vegades es pot crear un blog per mantenir comunicades als pares i mares sobre el que estem fent a l’escola, i això crea una sensació de seguretat i confiança).
M’agradaria parlar dels tallers que vam fer i què en vaig extreure de cada un. Pel que fa al taller de tutoria, dir que vaig entendre millor el concepte de tutoria, ja que sóc especialista d’anglès. És evident que n’havia sentit a parlar i ho havia vist en els meus companys de feina al dia a dia, però mai havia profunditzat en el seu concepte, les seves funcions, responsabilitats, avantatges i “inconvenients”, i la comparació que vaig fer d’ especialista-tutor.
Respecte al taller de diversitat: penso que parlar de diversitat a les aules és indispensable avui dia. La societat canvia i és cada vegada més intercultural i diversa, així doncs, ens hem d’adaptar al grup-classe i tenir en compte les necessitats de cadascú dels nostres alumnes (atenció a la diversitat). Em va encantar el vídeo del “cazo de Lorenzo”, recurs a tenir en compte en un futur.
Què dir del taller d’Educació emocional? Em vaig introduir en un món del qual no n’havia sentit a parlar mai. Al realitzar-lo, m’han entrat ganes d’aprofundir en el tema, de fet, ja tinc pensat fer algun curs relacionat. Crec que és molt important que com a mestres ho tinguem present, ja que les persones no creixem únicament aprenent a comptar i a llegir, sinó que necessitem aprendre a conviure amb els altres per a créixer com a persones.
El taller de resolució de conflictes també va ser força interessant, perque et fa pensar sobre la funció del docent com a mediador, molt present en el nostre dia a dia. Ens va mostrar o explicar diferents maneres d’actuació davant diferents situacions, i ens va donar consells sobre com dur-les a terme. Ens va proporcionar un recurs força útil, un programa d’ordinador per fer un sociograma a l’aula que ara mateix l’estic utilitzant amb un grup d’alumnes, juntament amb la seva tutora.
L’ambient del grup de companys del curset ha estat molt bo. Tots venim de llocs diferents, de centres diferents. Cada escola és un món i de totes se’n pot extreure i aprendre coses noves. Les explicacions dels companys servien per adonar-se’n de diferents maneres de fer dels centres, aprendre noves estratègies per utilitzar a l’aula i per sentir-se identificat amb les alegries i els problemes de cadascú d’ells, pel que fa al món laboral. Penso que el fet de poder compartir opinions i experiències amb els altres és molt enriquidor ja que de tots en podem aprendre. No només s’aprèn amb la teoria o la pràctica, sinó també interaccionant amb companys que es troben amb les mateixes situacions que tú.
El curs, juntament amb la feina del dia a dia, m’ha fet reflexionar sobre diferents aspectes de la meva pràctica docent i de la docència en general. Ho explicaré molt resumit. A vegades, després d’escoltar o aprendre noves idees i estratègies em feia pensar si les meves actuacions a l’aula eren correctes o no, i com les podria millorar. Em falta molt per aprendre, i en tinc moltes ganes. D’altra banda, m’he preguntat moltes vegades: per què aquest desprestigi vers el mestre/a? Per què hi ha famílies que es queixen tant de la manera de fer dels mestres, quan ells no han entrat mai a les aules? Per què s’exigeix però no es dona res? O som nosaltres que no ho fem bé? Per què tan poc reconeixement de la feina? El que està clar és que els valors a la societat han canviat, i que hi haurà de tot, però és important que sapiguem què estem fent i perquè ho estem fent, i sobretot no perdre mai la nostra dignitat.
Dit això, moltes gràcies a tots qui han contribuït a que la meva experiència hagi estat tant positiva. Endavant!
divendres, 9 de març del 2012
AVALUACIÓ DEL CURS: Coavaluació del blog d'una companya
https://docs.google.com/open?id=0B1vJLwqHTxUyWUFZcVJJbFRTWkNTMzVzZmtaM1laZw
Cercant per internet he trobat els dossiers de recursos per a treballar l'educació emocional que ens va explicar la Lourdes:
Decideix I:
www.xtec.net/innovacio/convivencia/pdf/decideix/decideix1.pdf
Decideix II:
http://www.xtec.net/innovacio/convivencia/pdf/decideix/decideix2.pdf
dijous, 8 de març del 2012
LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES
https://docs.google.com/open?id=0B1vJLwqHTxUyTEY2YlFMYmtUcGlrZFRuM0s0b0MxQQ
Enllaç d'un dossier d'activitats de resolució de conflictes que he trobat bastant interessant i volia compartir-ho (a dins de la tasca que he realitzat podeu trobar més recursos):
https://docs.google.com/open?id=1mWL4wHAHjPG-d_25C1rpMtn2HP2kN6pb3S6JV8hLO0MLpncWjV516gZn4zAH
Conte i fitxes per a la resolució de conflictes (relacionats amb l'enllaç anterior):
1. https://docs.google.com/open?id=1Lju_tbzjn5vkkN3RyH5bOtQk40YcXO5ij9pCLhcuPaYRoHtjZe-9zMWd2wM9
2. https://docs.google.com/open?id=1LanhA2jL_8W4apZQTuReKrDKN5fifyBzW6tgphdzM3ZcJ_4KyNrnTJ7IT6Jw
Nota: aquesta tasca va ser entregada el dia 6, però no em funcionava google docs i no la vaig poder penjar.
dissabte, 18 de febrer del 2012
TREBALL COOPERATIU
Aquesta activitat consta de diferents fases explicades prèviament a l’alumne. Aquestes són les següents:
- Activitats prèvies. Hipòtesis. Detecció de coneixements previs.
- Activitat principal. Lectura. Primer el mestre en veu alta, per mostrar el ritme i entonació de la lectura. A continuació es fa una lectura en parelles (tutor-tutorat) en la qual el tutor llegeix una mica més ràpid. Activitats de comprensió lectora entre el tutor i el tutorat. El mestre només guia i assessora si és necessari.
- Lectura expressiva del tutorat. Un cop treballat el text, l’alumne el llegeix molt millor.
- La parella avalua el seu procés, detecta les dificultats i pensa com es podria millorar, mitjançant una pauta d’autoavaluació.
El mestre fa una avaluació contínua de l’alumnat. Observa, detecta, coneix, resol.
L’any passat vaig estar a una escola on vaig poder treballar aquest mètode de lectura, com a mestra de reforç. Tot i així, es barrejaven alumnes de 1r i 2n de cicle inicial, prèviament seleccionats per les mestres depenent del seu nivell d’aprenentatge i d’altres, i els alumnes responien molt positivament davant l’activitat. Als més petits els hi agradava escoltar i aprendre dels més grans, i als més grans els hi agradava ajudar a llegir i escriure als més petits. Uns es sentien ajudats i els altres es sentien útils a l’hora d’ajudar. Tot i així, com ja sabem, a vegades l’edat no té res a veure, i els més grans poden aprendre dels més petits.
Trobo que és un programa molt motivador, però que també té els seus “contres”:
Pel que fa als avantatges i inconvenients d’aquesta pràctica: https://docs.google.com/open?id=0B1vJLwqHTxUyMDgzMzA4NjMtZDU5My00MzAxLWE3MDMtMmM3NGZiODQ5NWQz
Un enllaç d’una pàgina web que he trobat interessant:
http://www.xtec.net/~cbarba1/temes/cooperar.htm
divendres, 10 de febrer del 2012
EL CAZO DE LORENZO
És un vídeo que et fa reflexionar sobre moltes coses. Com a docent, el cazo de Lorenzo podria resultar un recurs molt útil per a treballar-ho a la classe, amb l’objectiu d’ensenyar als alumnes que no tothom som iguals, però tots podem aprendre de tots. N’hi haurà alguns amb més capacitats, d’altres amb menys, d’altres amb tants problemes familiars i/o socials que es sentin diferents als seus iguals però com bé vol transmetre el vídeo, tots ells tindran alguna cosa a ensenyar-nos, ja sigui les seves capacitats per dibuixar, cantar, ballar, escoltar els altres, ser sensibles, ser justos..i una infinitat de qualitats que nosaltres, com a docents, hem de detectar i no deixar-les passar. Probablement un nen o nena amb algun tipus de discapacitat es senti diferent o que fins i tot li hagin dit, i que aquest no ho vulgui o no ho sàpiga acceptar. Això va molt lligat amb l’autoestima del nen, ja que al no poder anar al ritme dels seus companys els fa sentir inferiors i fins i tot a vegades apartats del grup. És aquí on el mestre o la mestra ha de detectar aquestes mancances i centrar-se en les seves qualitats, en el que el nen/ és capaç de fer, per així adaptar l’ensenyament-aprenentatge a les necessitats del nen. Això reforçarà la seva autoestima i, possiblement, el ritme de l’alumne i el seu procés d’aprenentatge millorarà i ell es sentirà més segur.
Pel que fa a la meva realitat i el meu escenari laboral (imparteixo classes d’anglès i cada grup fa de 1.5h a 2h a la setmana) el fet de detectar aquestes mancances se’m fa més difícil, ja que el temps és limitat. Tot i així, a poc a poc i amb l’ajuda de les tutores del grup els vaig coneixent cada vegada més, i em sorprèn la diversitat de persones, maneres de pensar, de fer, d’aprendre, que hi ha a l’aula. I com nosaltres, hem de ser conscients d’aquesta varietat i d’adaptar el material o les maneres d’ensenyar al grup d’alumnes o a segons els alumnes que tenim.
En el cas que tingués una tutoria, em seria més fàcil programar una sessió o un treball amb els alumnes i el vídeo del Cazo de Lorenzo, ja que com he dit abans, d’aquesta manera coneixeria més als meus alumnes i sabria com enfocar l’activitat. Tot i així, en el cas que hagués de treballar el vídeo a la classe faria el següent.
- Demanaria als alumnes que tinguessin menys visibilitat que es canviessin de lloc, i adaptaria el mobiliari.
- Faria una introducció del tema a tractar. Una detecció de coneixements previs dels alumnes. Enganxaria amb cartells les paraules a la pissarra: AUTOESTIMA, CAPACITAT, DISCAPACITAT, COMPRENSIÓ, AJUDA. Els alumnes, per parelles, haurien de pensar què entenen per cada paraula. La mestra demanaria les respostes o reflexions inicials en veu alta, de manera que poguéssim posar tots els coneixements previs en comú.
- Es veuria el vídeo, i es tornarien a penjar els cartells. Es faria el mateix procediment però en grup, que hauria d’extraure unes conclusions que després, l’encarregat del grup, les exposaria davant el grup-classe. La mestra ajudaria en les seves aportacions i donaria exemples o situacions de la vida quotidiana, relacionats amb els interessos dels nens i nenes.
- La mestra faria reflexionar als alumnes sobre ells mateixos, i demanaria que amb sinceritat i sense nom, escriguessin en un paperet què creuen que podrien millorar d’ells mateixos, i en un altre, una qualitat seva de la que es sentin orgullosos. La “capsa de les mancances” aniria a un cantó i la “capsa de les qualitats” a un altre.
- Un cop feta la tasca de reflexió personal individual, els alumnes haurien d’agafar un paperet de cada capsa. Per a cada “mancança”, els alumnes escriurien una possible solució. D’aquesta manera, els alumnes reflexionarien i serien conscients de que tot o quasi tot es pot solucionar i de que no tos som iguals i tots tenim aquestes mancances o qualitats que el vídeo expressa.
- Per últim, tronaríem a veure el vídeo i es farien uns reflexions finals per avaluar així el grau d’assoliment i reflexió de l’alumne davant el tema presentat.
D’altra banda, si tingués un alumne amb algun tipus de discapacitat a l’aula, informaria a tots els alumnes, conjuntament, del problema o la dificultat que té el seu company i parlaríem de la manera que el podem ajudar. Cada setmana, hi hauria “l’ajudant” un alumne que ajudaria al seu company a moure’s millor, a informar-lo de les activitats o situacions en cas necessari, a fer o acabar una tasca, etc. Sempre tenint en compte que el significat d’ AJUDAR no és el mateix que FER, perquè es tindria en compte també, l’autonomia (dins la molta o poca que tingués) de l’alumne.
Pel que fa a l’organització de l’aula, l’alumne amb dificultats seuria a prop de la mestra, però juntament amb els seus companys. D’aquesta manera, la mestra podria tenir una observació més directa de l’alumne i ajudar-lo o captar la seva atenció amb més facilitat.
Els continguts i sessions s’adaptarien a les necessitats de cada alumne, en la mesura del possible.
I per últim, dir: “ La vida no és esperar que la tempesta passi, és aprendre a ballar sota la pluja”
dissabte, 21 de gener del 2012
"TALLER: TUTORIA"
Manuel entèn que la formació com a persona va molt lligada al saber pensar, saber controlar les pròpies emocions i tenir uns valors morals que facilitin la convivència amb els altres.
Crec que és un repte i pot semblar utòpic, degut a la societat actual on vivim, però si tots posséssim de la nostra part,tant mestres, formadors i famílies, possiblement podríem contribuir a un món millor. Si més no, a que els nostres alumnes o fills aprenguéssin a ser lliures però sempre partint d'uns valors establerts, de l'autocrítica, la responsabilitat i la reflexió. El desenvolupament del nen o la nen/a està lligat a l'educació que rep a casa i a l'escola.
https://docs.google.com/open?id=0B1vJLwqHTxUyNTU0NDk2YTMtYzBhMy00NGNlLTgxMDEtZmM1NzU0YTU2Mjg4